domingo, 27 de enero de 2013
sábado, 26 de enero de 2013
lunes, 14 de enero de 2013
FOTOS DE L'HORT
L'HORT QUE CULTIVEM A L'ESCOLA REL ESTÀ CREIXENT.
ELS ENCIAMS, CEBES, ALLS I COLS FARAN 2 MESOS, LES FAVES I PÈSOLS ENCARA NO TENEN UN MES.
VOLEU VEURE LES FOTOS?
domingo, 13 de enero de 2013
DEIXALLES URBANES-ARTICLE DE "EL PERIÓDICO"
Les deixalles
urbanes
El 23% dels residus que arriben al contenidor groc no són envasos
Catalunya encara està a gairebé 20 punts
de la mitjana europea de recollida selectiva de deixalles
Els errors, inferiors al 5% en el vidre i
el paper, dificulten la separació i encareixen el reciclatge
La recollida selectiva
ha arribat els últims anys a Catalunya a un nivell pròxim al dels millors estàndards europeus, però les confusions i
la desídia encara segueixen omplint d'impropis, de materials inadequats, els
contenidors de colors en què es basa l'èxit del sistema. Per exemple, la
Generalitat calcula que el 23% dels
residus dipositats a la guardiola groga són materials plàstics i metàl·lics que
no s'hi haurien de llançar, com per exemple nines, paelles, cedés o coberts,
així com un bigarrat conjunt d'objectes de fusta, cables o roba. El percentatge
baixa al 12% al contenidor de matèria orgànica i a menys del 5% en els de vidre
i paper.
És clar que una cosa és equivocar-se de contenidor,
actitud atribuïble a la falta d'informació o a les badades, i una altra de molt
diferent és negar-se a reciclar. En línies generals, el 41% dels residus urbans
que es generen a Catalunya són recollits de manera selectiva i poden ser
reaprofitats (no reutilitzats) de manera adequada. La mitjana europea és del
60%, mentre que al conjunt d'Espanya es redueix al 30%.
DUPLICAR EN UNA DÈCADA
/ «Per descomptat que podem millorar, però s'ha de recordar que els hàbits
ambientals en la nostra societat són relativament recents. Hem duplicat el percentatge en 10 anys», subratlla satisfet
Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), que ara
compleix 20 anys de funcionament. Arribar al 100% és impossible, però d'acord
amb les exitoses experiències en diversos municipis del Maresme, com Tiana,
Canet de Mar o Argentona, es pot aspirar al 90%, considera Tost.
¿I per què s'ha de reciclar? «No es fa per negoci ja que tot el procés de recollida i
tractament resulta més car que no pas els beneficis econòmics que es poden
obtenir amb posterioritat, com la fabricació de nous envasos -diu José Luis
Gallego, divulgador ambiental amb experiència en el sector dels residus-. Es recicla per preservar l'ambient, per
civisme, per sentit comú». La Unió Europea també obliga els seus
estats membres a complir uns requisits del 50% de material reciclat el 2020.
«L'objectiu final no està lluny», prossegueix Tost.
La magnitud del problema
de les escombraries s'aprecia clarament amb dos números: a Catalunya es generen uns quatre milions de tones de residus urbans
anuals o, si es prefereix, un quilo i mig per persona i dia. La
tendència avança lleugerament a la baixa, tot i que això sembla més motivat per
la crisi que no pas per un verdader esperit reductor. Pel que fa a pes, la matèria orgànica i el paper són les
fraccions més abundants, però en volum destaquen els envasos de plàstic.
MENYS INCINERACIÓ /
Com més residus entren a la cadena de reciclatge, menys necessaris són els
abocadors, ja molt saturats, i les incineradores, insisteix Tost. A Catalunya, a l'espera d'un reciclatge
encara més gran, el 19% dels residus se segueixen cremant i el 40% són
enterrats. En qualsevol cas, la millora en les pràctiques de reciclatge
i la reducció en la generació de residus han aparcat per ara la construcció
d'una nova incineradora. Catalunya
s'ha gastat més de 1.000 milions d'euros en el transcurs de les dues últimes
dècades en plantes de tractament.
Els impropis
dificulten la feina de separació, que està mecanitzada en gran part, i resten
valor al producte final que s'espera reciclar. «Part del problema obeeix a la creença que el contenidor groc és per
a plàstic i metall, quan realment és per a envasos», sintetitza el
director de l'ARC. La tendència és positiva, però, sobretot si es té en compte
que el percentatge d'impropis en el cas dels envasos era del 32% fa només 10
anys.
Tot i així, Ecoembes,
l'organització sense ànim de lucre que gestiona la recuperació i el reciclatge
dels envasos a tot Espanya, considera que s'ha aconseguit un nivell excel·lent.
«El 78% dels envasos que es
comercialitzen a Catalunya acaben al contenidor groc, a prop del màxim europeu,
que és Bèlgica amb el 83%», diu Antonio Barrón, director de màrqueting
d'Ecoembes. Com a envasos s'inclouen
també les bosses de plàstic o bé els embolcalls de patates fregides.
Percentatges molt bons també s'aconsegueixen en la categoria del vidre.
Segons assegura Tost,
la gran assignatura pendent són sens
dubte els residus orgànics que acaben al contenidor gris, que és el del rebuig,
en lloc de fer-ho al marró, cosa que impedeix a més a més que puguin ser
utilitzats per a la fabricació de compost o biogàs. A Catalunya es recullen un
total de 400.000 tones en aquest capítol, però haurien de ser almenys el doble.
viernes, 11 de enero de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)